EN EL NOMBRE DEL CERDO
Pablo Tusset
Aquest mes us vull proposar la lectura del llibre En el nombre del cerdo, de l’escriptor Pablo Tusset, conegut arran de l’èxit que obtingué amb la seva primera novel·la Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. D’aquest escriptor se n’esperava un segon llibre des de feia temps, ja que havia sorprès a tots els lectors amb una òpera prima desenfrenada i trepidant, però com a tots els novel·listes que triomfen amb una primera obra d’una manera tan ràpida i gràcies al boca-orella, fàcilment se’ls posa la soga al coll si les expectatives creades no s’assoleixen en la segona novel·la que l’autor pugui presentar. Pablo Tusset no ha estat una excepció a aquesta regla i, malgrat que, personalment, penso que En el nombre del cerdo no té res a envejar a Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (tret, potser, del factor sorpresa amb el qual ens va complaure en el primer llibre), alguns sectors l’han criticat durament, deixant aquesta nova novel·la molt per sota del que realment es mereix.
De què es tracta En el nombre del cerdo: d’una novel·la policíaca? D’un triller psicològic? D’una història costumista? Segurament de tot una mica, ja que Tusset, amb la seva particular habilitat, ens barreja diversos ingredients de distints gèneres per crear l’argument del llibre, a l’hora que manté el suspens en tota la narració i, conseqüentment, la necessitat de llegir el llibre sense parar per arribar-ne al final tan aviat com sigui possible i desentrellar el misteri creat. De totes maneres, Tusset sap deixar els seus finals oberts, on hi caben tantes possibilitats com lectors té.
Es recomana aquest llibre a tothom qui el vulgui llegir, ja que l’autor empra una tècnica àgil i acurada, amb un ritme constant que s’ajuda d’intercalar els capítols segons els personatges que els protagonitzen i amb un argument molt atractiu que enganxa des de la primera plana. D’altra banda, no cal oblidar que l’escriptor té una especial destresa en descriure les diverses situacions que es plantegen en el llibre i en aquesta novel·la concretament, Tusset arriba a un nivell de detall que aconsegueix que el lector senti, en la seva pròpia pell, les emocions que fa viure al diferents protagonistes.
Malgrat el que diguin alguns sectors de la crítica literària, cal donar una segona oportunitat als escriptors novells que han tingut la (mala) sort de triomfar amb la seva primera novel·la. I, en aquest cas concret, dubto que cap lector se senti decebut, tant si coneix el llibre anterior del mateix autor com si s’estrena amb Tusset amb En el nombre del cerdo.
5 comentaris:
Espero que no et sàpiga greu, t'he linkat des del meu bloc.
I si pots llegir el meu últim post veuràs que la teva darrera recomanació al final va acabar amb la salut de l'economia familiar..!!
Hola,
Ja em perdonaràs Núria, perquè aquest comentari no te res a veure amb el tema del teu post, però ostres !!, quina casualitat.
Estava "voltant" per Internet i he anat a parar al teu blog, i ves per on resulta que ets la "Núria Vila", uff !! quant de temps. No crec que em recordis, soc en Daniel de Sabadell (anys 80-90, la Roda, etc ...)
En fi, simplement que m'ha fet gracia "retrobar-te" digitalment després de tants anys.
Una salutació, ... tens un lector més.
Daniel.
Hola Anna, què tal?
Primer de tot, dir-te que estic encantada d'estar "linkada" des del teu blog. Hi vaig entrar i la teva odissea a l'Abacus amb els llibres em va sonar molt... bé, t'haig de dir que a mi em passa el mateix: no puc entrar a cap llibreria!!
Et volia demanar una cosa: no sé si ens coneixem (si ens coneixem, perdona, però no t'identifico), però m'agradaria saber com localitzar-te per enviar-te el llibre que vaig escriure. Si t'agrada llegir, te'l regalo i ja em diràs què t'ha semblat.
Si estàs a la B-30, digue'm el CPI i et faré arribar el llibre.
Fins aviat i gràcies per posar-me com a link en el teu blog!!
Dani! no em diguis que ets el Dani Ribes!!! Segur que sí, no en pots ser cap altre!
Què tal, com estàs! Ostres, quina il.lusió! Esperava que aquest blog servís per parlar de literatura, però no em pensava pas que retrobaria vells amics!!
I és clar que et recordo! Les neurones se'm van fregint i, amb dues criatures, t'asseguro que la memòria es va perdent a marxes forçades, però la gent difícilment s'oblida.
Mira, m'ha fet molta il.lusió rebre el teu comentari; quants anys fa que no ens veiem? Segur que una pila (encara que em faci vergonya dir-t'ho, he perdut el compte dels anys que fa que no veig a tanta i tanta gent... deu ser cosa de l'edat, oi?
Com estàs? Tot bé? L'últim que vaig saber de tu m'ho va comentar la Montse Pi, però potser et parlo de... vuit-deu anys? Quasi res.
Doncs ja ho veus, aquí estic amb aquest blog i esperant que la gent hi entri i s'interessi per la literatura, que sempre és agradable compartir opinions sobre llibres.
Sempre que vulguis, ja saps on trobar-me.
Núria
Doncs si, soc el Daniel Ribes.
Qui ens ho hagues dit que despres de tants anys ens retrobariem a Internet oi ?.
Jo l'ultim que havia sabut de tu (fa també molts anys) es que havies publicat el teu primer llibre "Addicció" que vaig comprar i llegir compulsivament.
Jo ara visc a Barcelona (ja fa 6 anys) i estic a punt de ser pare de tres criatures (Una nena de dos anys i mig i dos nois -bessons- que estant a pocs dies de neixer).
En fi, ara que ens hem retrobat, m'agradaria mantenir el contacte. Si vols em pots escriure un e-mail i ens acabem de posar al dia via correu electrònic, a la meva web trobaras la meva adreça e-mail.
Publica un comentari a l'entrada