Lunar Park

Aquest mes hem proposat la lectura del llibre Lunar Park, de l'escriptor nordamericà Bret Easton Ellis i que us adjunto a continuació. Us animo a fer els vostres comentaris sobre aquesta lectura!

LUNAR PARK
Bret Easton Ellis

Si alguna cosa caracteritza les novel·les de l’escriptor nord americà Bret Easton Ellis és que, agradin o no, mai no deixen al lector indiferent. Com molt bé recordareu tots els que, com jo, vau tenir prou estómac per llegir American Phsyco, dir que ens va esgarrifar és dir poc, ja que a cada frase que llegíem, el cor i el cos se’ns encongia només de pensar fins on era capaç d’arribar el sadisme inherent a l’ésser humà. A Lunar Park, Bret Easton Ellis no pretén rememorar la seva escabrosa novel·la, malgrat valdre’s del seu protagonista Patrick Bateman per conduir una de les trames secundàries de l’argument, però torna a jugar amb les peculiaritats més amagades de l’home per explicar-nos fins on poden arribar les seves paranoies.

Si deixem de banda els arguments, sempre colpidors, d’Ellis, no podem oblidar que estem parlant d’un gran retratista de la societat nord americana de classe alta. Segurament, molts dels lectors d’aquesta novel·la en concret, hauran tingut seriosos problemes per catalogar-la dins d’algun gènere en concret, ja que l’argument principal abraça des del terror a la trama policíaca i el suspens, fins a l’autobiografia, la ciència ficció i la fantasia. Però el que tothom haurà reconegut és l’habilitat que té l’escriptor per transmetre’ns les misèries dels nord americans més rics i poderosos, admirats i envejats, alhora que fa una important i seriosa crítica sobre l’alta societat del seu país. Hi ha paràgrafs realment esgarrifosos, i no per relatar escenes escabroses com féu a American Phsyco, sinó per les situacions reals que ens planteja sobre l’educació dels fills d’aquest sector de la població, que ens permeten intuir fàcilment cap on desemboquen les accions futures d’aquestes criatures.

Cal dir que Bret Easton Ellis comença la novel·la amb un primer capítol genial i trepidant, que deixa sense alè al lector, en el qual recorre una llarga etapa de la vida del protagonista per acabar-lo en el mateix punt on comença. A partir d’aquí, enllaça directament amb la resta de capítols, els quals, entre tots, només abracen una setmana de la vida del protagonista, set dies que es converteixen en crucials pel personatge principal de la novel·la. Malgrat el sobtat canvi de ritme entre el primer i la resta de capítols, la novel.la continua captant tota l’atenció del lector, a qui no concedeix treva ni tan sols quan arriba la paraula Fi. Afegir, ja per acabar, que Ellis sempre juga amb la realitat i la ficció, amb les misèries i els desitjos més ben guardats, i gràcies a aquest doble joc, aconsegueix deixar els finals oberts a la intuïció del lector. Novel·la molt recomanada a tots els que busquen un argument diferent i sorprenent.

Demà, si fa no fum

Hola a tothom,
Avui us proposo parlar sobre el llibre Demà, si fa no fum, de l'autora francesa Faïza Guène, del qual us adjunto l'article que properament es publicarà a la revista Banc de Notícies.
Espero els vostres comentaris!

*********************************************

DEMÀ, SI FA NO FUM
Faïza Guène

De França, ens arriba una petita perla de la jove escriptora Faïza Guène, de només vint anys, que ha tingut una formidable entrada al món de la literatura amb la seva primera novel·la Demà, si fa no fum. Filla de pares immigrants i nascuda a París, l’autora ens presenta la vida als suburbis de l’esplendorosa capital francesa vista des d’uns ulls d’adolescent, mirada que hauria d’estar plena d’il·lusió i esperança per haver esclatat a la vida, però carregada de misèria per la pressió social a la qual està sotmesa per ser filla de pares immigrants i haver estat recentment abandonada per un pare que busca, en una altra dona, el fill baró que tan desitja abans que exercir com a tal amb la protagonista de la història.
On es troba, però, la singularitat d’aquesta novel·la? Personalment, crec que en llenguatge que fa servir l’autora per transmetre’ns les frustracions de la protagonista, una jove magribina de quinze anys, que amb un to desenfadat, ens descriu les seves emocions envers l’entorn que l’envolta cada dia: el lligam amb la seva cultura ancestral a través de la seva mare, la comprensió cap als més desfavorits, els judicis que emet sobre la seva pròpia cultura per defensar la llibertat de la dona en una religió dominada pels homes, l’habilitat de saber què volen escoltar els que tenen la paella pel mànec... tota una dura realitat molt ben conjugada amb les il·lusions pròpies d’una adolescent, que s’emociona amb un programa de televisió de tints roses, que veu en el “pinxo” del barri a l’home de la seva vida i que entrega a un escuet petó als llavis tota la seva esperança d’un demà possiblement diferent.
Narrat amb una senzillesa commovedora, Faïza Guène té l’habilitat de transmetre’ns una realitat molt dura i miserable amb un sarcasme només propi dels joves i que fa riure al lector per les divertides sortides de la protagonista. Malgrat el to emprat, però, cal dir que hi ha escenes realment colpidores i que no deixen al lector indiferent, ja que tenen una important càrrega de dramatisme que es veu incrementat per la veracitat de la narració.
Novel·la molt recomanable a tothom i de la qual cal destacar, també, la feina del traductor per les constants referències que l’autora fa a la cultura televisiva actual francesa i, sobretot, per la curiosa controvèrsia creada amb el títol de la novel·la, expressió d’origen àrab intraduïble, encara que degudament explicada en les traduccions al català i al castellà del llibre.

Benvinguts a Lletres compartides!

Hola a tots,
Avui estrenem aquest blog, obert a tothom qui vulgui opinar sobre llibres, fer comentaris, recomanacions, etc, amb l'única finalitat de parlar sobre literatura i compartir lectures.
Sovint llegim llibres i no trobem amb qui compartir el plaer de la lectura, per això us proposem que feu les vostres aportacions en aquest espai, sense oblidar que tots els autors i totes les obres mereixen un respecte i, per tant, no s'acceptaran improperis ni paraules fora de to sobre els llibres proposats.
Us hi esperem a tots!
Núria Vila