Un dels llibres de més èxit de l’any
2011 va ser, sens dubte, Llibertat,
de l’escriptor nordamericà Jonathan Franzen. Autor, també, de tres novel·les
anteriors –Les correccions, que fou
premiada a l’any 2001, Ciutat 27 i Strong
Motion–, Franzen ens proposa un recorregut per la societat actual dels
Estats Units, amb una punyent crítica a la hipocresia que regna entre la classe
mitjana nordamericana.
Un dels trets que més caracteritza
aquesta novel·la és el retrat dels personatges que intervenen en la història.
Molt reals, els retrata amb molt encert les pors, les ambicions, les rancúnies
amagades, els traumes... tot un seguit d’aspectes que fan perillar
l’estabilitat del personatge dins la narració, ja que es mouen dins d’una batalla
contínua entre el que està bé als ulls dels altres i el què diran, és a dir, el
judici constant de tots cap a tots, les emocions reprimides, la frustració per
desitjar el que no tenen, la dependència encoberta dels personatges entre ells,
l’autoconvenciment que el que fan és el que està bé quan realment el desig
s’encamina lluny del que és moralment i socialment correcte.
Un altre aspecte que cal valorar
d’aquest llibre és la contemporaneïtat. Transcorre, pràcticament, a la nostra
època, l’encercla en un marc històric actual i dins de les guerres que han
devastat part del territori àrab a causa de l’ambició dels governants. De la
mateixa manera, fa aflorar els projectes dirigits cap a objectius
influenciables i tota la maquinària que gira entorn d’una causa per fer-la
extensiva a la humanitat, sense oblidar els interessos econòmics que s’amaguen
darrera de cada una d’aquestes causes aparentment filantròpiques o
il·luminades.
Llibre molt entretingut que, de la mà
de la protagonista, de qui n’extreu tot el suc des del seu naixement, ens
acompanya per un període aproximat de quaranta anys. Dividida en diversos
capítols, segueix una història molt linial i pràcticament sempre endavant;
només s’entreté a furgar en el passat quan necessita explicar algunes actituts
o relacions. De lectura molt agraïda, amb una narrativa molt senzilla i molt
americana que converteix en plaer cada una de les pàgines llegides. No explica
cap gran història espectacular ni estem davant d’un best-seller, sinó que atrau
per la senzillesa de la seva prosa i pel formidable retrat amb visió crítica
que fa de la societat dels Estats Units.
