KAFKA EN LA ORILLA
Haruki Murakami
Un dels autors japonesos que, a dia d’avui, es coneix més i ha aconseguit un públic fidel i incondicional és, sens dubte, Haruki Murakami. Fa un parell d’anys i arran de l’èxit que va tenir la novel·la Toquio Blues, ja vam parlar d’aquest autor en aquestes pàgines, però crec que val la pena que avui presentem el llibre Kafka en la orilla, recentment publicat al nostre país.
Murakami, en aquesta última novel·la, atrau al lector a través d’una atmosfera que es mou entre allò que és natural i el que és sobrenatural, entre el somni i la consciència. Com ja és habitual en els seus arguments, l’autor juga amb un component que està per sobre de la realitat i que és per on fa moure els seus personatges, que acostumen a deixar vides plàcides per embarcar-se en aventures desconcertants sense sentit, que els porten cap a les situacions més extravagants. En aquesta ocasió, però, Haruki Murakami encara tensa més la corda i trasllada al lector a un món irreal, que per un costat, és ple de poesia, encara que per l’altre, pot arribar a crear una forta angoixa per l’escabrositat de les imatges relatades.
Kafka en la orilla manté durant tot el llibre dos arguments que conviuen i que no semblen confluir en cap moment, els quals envolta de petites històries que són totalment necessàries per a la bona marxa de la novel·la, malgrat que, d’entrada, semblin no tenir cap sentit o formar part d’un altre argument. A les novel·les de Murakami no hi sobra mai cap ingredient, és més, quasi que, per a la curiositat occidental, hi faria falta més informació, però l’autor sempre deixa un espai reservat a la pròpia reflexió del lector perquè faci la interpretació que consideri oportuna a les històries que ens exposa.
Murakami té un estil literari que fa molt agradable la lectura, al qual cal sumar la placidesa oriental que es desprèn del llibre. Cal dir, també, que Murakami té una sèrie de debilitats o afeccions a la seva vida privada que trasllada a les seves novel·les i que es poden descobrir a mesura que llegeixes la seva obra, com podria ser la música, de la qual en parla constantment, ja sigui clàssica, moderna, jazz o tradicional. A Kafka en la orilla, fa un bonic apunt sobre una obra de Beethoven que incita a escoltar-la metre llegeixes el llibre, el que vol dir que la converteix en una part de l’argument i convida al lector a gaudir de les peces musicals tal com ho fan els protagonistes de les seves novel·les.
Llibre molt recomanat a tots els incondicionals de Haruki Murakami i a tothom qui vulgui iniciar-se en la literatura d’aquest autor japonès.
