ABRIL ROJO
Santiago Roncagliolo
Tal com vam comentar en un article anterior, el premi Alfaguara de novel·la té com a finalitat la unificació de la llengua castellana –o espanyola- que es parla a les dues bandes de l’oceà Atlàntic. Amb aquesta finalitat, l’editorial Alfaguara premia, tot sovint, novel·les d’escriptors sud-americans per tal de fer arribar a la península la literatura que es fa en els diversos països del continent sud-americà. A la darrera edició del premi Alfaguara, corresponent a l’any 2006, el guardó es va atorgar a l’escriptor peruà Santiago Roncagliolo, per la seva novel·la Abril Rojo.
Podríem catalogar Abril Rojo com una novel·la policíaca en la qual s’hi barregen elements de tot tipus de gèneres, ja que conté ingredients de terror, històrics i, fins i tot, pinzellades d’amor. Ambientada en una ciutat del Perú a l’any 2000 i durant el transcurs de Setmana Santa, l’autor ha trobat l’escenari perfecte per situar una novel·la que pretén denunciar la violència que es patia al país arran dels enfrontaments entre els militars i el grup terrorista “Sendero Luminoso”, dos sectors que tenien a la població civil aterrida pels seus atacs constants i indiscriminats.
Roncagliolo construeix la novel·la a partir d’un assassinat que ha d’investigar un fiscal adjunt, persona grisa i insignificant que no entén res que estigui fora de la norma i de la llei. A mesura que avança la història, el protagonista va creixent fins a adquirir un rol que no li correspon, però del qual no es pot escapar i que el condueix cap a un final que no preveu fins, pràcticament, la darrera línia de la novel·la. De la mateixa manera, la resta de personatges secundaris, especialment els que envolten d’una manera directa al fiscal adjunt, es descobreixen davant del lector de mica en mica fins a adoptar, també, una personalitat molt diferent a la que l’autor els havia atorgat d’entrada.
Novel·la entretinguda que conté, per un costat, un argument policíac que manté el lector enganxat al llibre i, per l’altra, una important informació històrica que, com a tal, fa esgarrifar al lector pel que té de certa. Cal afegir que Roncagliolo no estalvia detalls a l’hora de descriure escenaris macabres, sense oblidar que la majoria d’ells formen part de la història peruana.
dimecres, de juny 06, 2007
NOCILLA DREAM
NOCILLA DREAM
Agustín Fernández Mallo
Una de les novetats més curioses que s’han publicat darrerament és, sens dubte, la novel.la Nocilla Dream, de l’escriptor gallec Agustín Fernández Mallo. Segons comenta el mateix autor, aquest llibre és el primer de la trilogia que ha anomenat Proyecto Nocilla, nom que va sorgir d’unes determinades circumstàncies fortuïtes que van coincidir en l’espai i el temps (dos aspectes primordials en el llibre que presentem avui aquí) i que Fernández Mallo ens justifica a l’epíleg de la novel.la.
Què té de diferent aquest llibre? D’entrada, és difícil parlar d’ell com una novel.la, ja que l’autor ens presenta un seguit de relats que semblen no tenir cap relació entre ells, però que tenen un punt en comú que els uneix a tots, malgrat la distància que hi ha entre ells, tan temporal com espaial. Tots els relats funcionen bé per si sols com a petits episodis de la vida quotidiana d’uns determinats personatges, que tant poden trobar continuïtat en relats posteriors com morir en el punt on l’autor els acaba. D’altra banda i enmig dels relats, Fernández Mallo ens intercala cites de científics, filòsofs i estudiosos de diverses matèries que aporten informació al lector, ja sigui sobre els propis continguts dels relats, ja sigui sobre les idees que planen en el transcurs de tota la novel.la.
Realment, cal dir que Fernández Mallo, llicenciat en ciències físiques, ha aconseguit aportar una novel.la innovadora i sorprenent, partint d’uns relats que tenen principi i final i en els quals desgrana el pensament dels protagonistes mentre corre l’acció, el que els fa tremendament àgils i curiosos. Llavors, de sobte, aquests mateixos relats troben continuïtat més endavant, continuïtat que funciona, també, com a relat independent. Com a nota interessant, cal dir que Fernández Mallo també juga amb personatges coneguts de la història universal, als quals situa en els seus relats i els converteix en protagonistes o en els comparses dels personatges principals. Crec que és la manera que ha escollit l’escriptor gallec per retre homenatge a aquestes persones, entre els que trobem a un clar Borges, un dels escriptors que més ha influït en Fernández Mallo.
Novel.la de relats molt fresca i innovadora, de lectura molt agraïda, que atrapa de seguida per la curiositat que desperten els capítols. Com a punt i final, l’autor desvetlla una de les incògnites que acompanya tots els relats, que sorprèn molt per la seva absurditat. Llibre molt recomanat a qualsevol lector i per a tothom qui busqui un llibre diferent i sorprenent.
Agustín Fernández Mallo
Una de les novetats més curioses que s’han publicat darrerament és, sens dubte, la novel.la Nocilla Dream, de l’escriptor gallec Agustín Fernández Mallo. Segons comenta el mateix autor, aquest llibre és el primer de la trilogia que ha anomenat Proyecto Nocilla, nom que va sorgir d’unes determinades circumstàncies fortuïtes que van coincidir en l’espai i el temps (dos aspectes primordials en el llibre que presentem avui aquí) i que Fernández Mallo ens justifica a l’epíleg de la novel.la.
Què té de diferent aquest llibre? D’entrada, és difícil parlar d’ell com una novel.la, ja que l’autor ens presenta un seguit de relats que semblen no tenir cap relació entre ells, però que tenen un punt en comú que els uneix a tots, malgrat la distància que hi ha entre ells, tan temporal com espaial. Tots els relats funcionen bé per si sols com a petits episodis de la vida quotidiana d’uns determinats personatges, que tant poden trobar continuïtat en relats posteriors com morir en el punt on l’autor els acaba. D’altra banda i enmig dels relats, Fernández Mallo ens intercala cites de científics, filòsofs i estudiosos de diverses matèries que aporten informació al lector, ja sigui sobre els propis continguts dels relats, ja sigui sobre les idees que planen en el transcurs de tota la novel.la.
Realment, cal dir que Fernández Mallo, llicenciat en ciències físiques, ha aconseguit aportar una novel.la innovadora i sorprenent, partint d’uns relats que tenen principi i final i en els quals desgrana el pensament dels protagonistes mentre corre l’acció, el que els fa tremendament àgils i curiosos. Llavors, de sobte, aquests mateixos relats troben continuïtat més endavant, continuïtat que funciona, també, com a relat independent. Com a nota interessant, cal dir que Fernández Mallo també juga amb personatges coneguts de la història universal, als quals situa en els seus relats i els converteix en protagonistes o en els comparses dels personatges principals. Crec que és la manera que ha escollit l’escriptor gallec per retre homenatge a aquestes persones, entre els que trobem a un clar Borges, un dels escriptors que més ha influït en Fernández Mallo.
Novel.la de relats molt fresca i innovadora, de lectura molt agraïda, que atrapa de seguida per la curiositat que desperten els capítols. Com a punt i final, l’autor desvetlla una de les incògnites que acompanya tots els relats, que sorprèn molt per la seva absurditat. Llibre molt recomanat a qualsevol lector i per a tothom qui busqui un llibre diferent i sorprenent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)