Aquest mes hem proposat la lectura del llibre Lunar Park, de l'escriptor nordamericà Bret Easton Ellis i que us adjunto a continuació. Us animo a fer els vostres comentaris sobre aquesta lectura!
LUNAR PARK
Bret Easton Ellis
Si alguna cosa caracteritza les novel·les de l’escriptor nord americà Bret Easton Ellis és que, agradin o no, mai no deixen al lector indiferent. Com molt bé recordareu tots els que, com jo, vau tenir prou estómac per llegir American Phsyco, dir que ens va esgarrifar és dir poc, ja que a cada frase que llegíem, el cor i el cos se’ns encongia només de pensar fins on era capaç d’arribar el sadisme inherent a l’ésser humà. A Lunar Park, Bret Easton Ellis no pretén rememorar la seva escabrosa novel·la, malgrat valdre’s del seu protagonista Patrick Bateman per conduir una de les trames secundàries de l’argument, però torna a jugar amb les peculiaritats més amagades de l’home per explicar-nos fins on poden arribar les seves paranoies.
Si deixem de banda els arguments, sempre colpidors, d’Ellis, no podem oblidar que estem parlant d’un gran retratista de la societat nord americana de classe alta. Segurament, molts dels lectors d’aquesta novel·la en concret, hauran tingut seriosos problemes per catalogar-la dins d’algun gènere en concret, ja que l’argument principal abraça des del terror a la trama policíaca i el suspens, fins a l’autobiografia, la ciència ficció i la fantasia. Però el que tothom haurà reconegut és l’habilitat que té l’escriptor per transmetre’ns les misèries dels nord americans més rics i poderosos, admirats i envejats, alhora que fa una important i seriosa crítica sobre l’alta societat del seu país. Hi ha paràgrafs realment esgarrifosos, i no per relatar escenes escabroses com féu a American Phsyco, sinó per les situacions reals que ens planteja sobre l’educació dels fills d’aquest sector de la població, que ens permeten intuir fàcilment cap on desemboquen les accions futures d’aquestes criatures.
Cal dir que Bret Easton Ellis comença la novel·la amb un primer capítol genial i trepidant, que deixa sense alè al lector, en el qual recorre una llarga etapa de la vida del protagonista per acabar-lo en el mateix punt on comença. A partir d’aquí, enllaça directament amb la resta de capítols, els quals, entre tots, només abracen una setmana de la vida del protagonista, set dies que es converteixen en crucials pel personatge principal de la novel·la. Malgrat el sobtat canvi de ritme entre el primer i la resta de capítols, la novel.la continua captant tota l’atenció del lector, a qui no concedeix treva ni tan sols quan arriba la paraula Fi. Afegir, ja per acabar, que Ellis sempre juga amb la realitat i la ficció, amb les misèries i els desitjos més ben guardats, i gràcies a aquest doble joc, aconsegueix deixar els finals oberts a la intuïció del lector. Novel·la molt recomanada a tots els que busquen un argument diferent i sorprenent.
Bret Easton Ellis
Si alguna cosa caracteritza les novel·les de l’escriptor nord americà Bret Easton Ellis és que, agradin o no, mai no deixen al lector indiferent. Com molt bé recordareu tots els que, com jo, vau tenir prou estómac per llegir American Phsyco, dir que ens va esgarrifar és dir poc, ja que a cada frase que llegíem, el cor i el cos se’ns encongia només de pensar fins on era capaç d’arribar el sadisme inherent a l’ésser humà. A Lunar Park, Bret Easton Ellis no pretén rememorar la seva escabrosa novel·la, malgrat valdre’s del seu protagonista Patrick Bateman per conduir una de les trames secundàries de l’argument, però torna a jugar amb les peculiaritats més amagades de l’home per explicar-nos fins on poden arribar les seves paranoies.
Si deixem de banda els arguments, sempre colpidors, d’Ellis, no podem oblidar que estem parlant d’un gran retratista de la societat nord americana de classe alta. Segurament, molts dels lectors d’aquesta novel·la en concret, hauran tingut seriosos problemes per catalogar-la dins d’algun gènere en concret, ja que l’argument principal abraça des del terror a la trama policíaca i el suspens, fins a l’autobiografia, la ciència ficció i la fantasia. Però el que tothom haurà reconegut és l’habilitat que té l’escriptor per transmetre’ns les misèries dels nord americans més rics i poderosos, admirats i envejats, alhora que fa una important i seriosa crítica sobre l’alta societat del seu país. Hi ha paràgrafs realment esgarrifosos, i no per relatar escenes escabroses com féu a American Phsyco, sinó per les situacions reals que ens planteja sobre l’educació dels fills d’aquest sector de la població, que ens permeten intuir fàcilment cap on desemboquen les accions futures d’aquestes criatures.
Cal dir que Bret Easton Ellis comença la novel·la amb un primer capítol genial i trepidant, que deixa sense alè al lector, en el qual recorre una llarga etapa de la vida del protagonista per acabar-lo en el mateix punt on comença. A partir d’aquí, enllaça directament amb la resta de capítols, els quals, entre tots, només abracen una setmana de la vida del protagonista, set dies que es converteixen en crucials pel personatge principal de la novel·la. Malgrat el sobtat canvi de ritme entre el primer i la resta de capítols, la novel.la continua captant tota l’atenció del lector, a qui no concedeix treva ni tan sols quan arriba la paraula Fi. Afegir, ja per acabar, que Ellis sempre juga amb la realitat i la ficció, amb les misèries i els desitjos més ben guardats, i gràcies a aquest doble joc, aconsegueix deixar els finals oberts a la intuïció del lector. Novel·la molt recomanada a tots els que busquen un argument diferent i sorprenent.
