Judici Final

JUDICI FINAL
Ferran Torrent

Amb el llibre Judici Final, l’escriptor valencià Ferran Torrent ha tancat, finalment, la trilogia que va iniciar amb Societat Limitada a l’any 2002 i en va trobar la continuïtat a Espècies Protegides, publicada al 2003. Hem hagut d’esperar fins aquest 2006 per conèixer el desenllaç de la trama dedicada a la vida social, cultural i política valenciana, la qual ha novel·lat magistralment, tot i els paral·lelismes constants amb la vida real.

En aquesta ocasió, Torrent no centra l’argument en els personatges que ja ens va presentar al primer llibre, sinó que els recol.loca com a secundaris mentre cedeix el protagonisme a un personatge totalment extern i aliè a la vida política valenciana: un mercenari d’origen irlandès a qui contracten per acabar amb la vida de Joan Lloris. Torrent, doncs, escapa de la trama principal que havia dissenyat en els dos llibres anteriors i s’esplaia amb una història que queda totalment al marge de les aventures dels polítics valencians, tancant la trilogia d’una manera original, i inesperada pels que frisàvem per tenir aquest darrer llibre a les mans. Personalment, crec que cal aplaudir la situació caòtica que Torrent dibuixa en el transcurs del nus central de la novel·la: perseguits i perseguidors es confonen els uns amb els altres i es crea un escenari de caos tal, que recorda les comèdies televisives on el propi malentès conduïa a les situacions més esperpèntiques que un es podia imaginar.

A aquestes alçades, presentar Ferran Torrent com a escriptor ja no té cap sentit, atès que hem parlat d’ell en anteriors ocasions i ja tothom coneix l’habilitat narrativa i la facilitat pel diàleg que fa que els seus arguments siguin àgils i amens de llegir. Per altra banda, tot i que Judici final tanca una trilogia, cal dir que es pot llegir per si sola, com les altres dues novel·les anteriors. Sí que parla dels mateixos personatges i fa referència a situacions anteriors, però Torrent els resitua en el nou argument de manera que el lector pot conèixer els protagonistes i el seu passat en només quatre ratlles. No oblidem que, en aquesta ocasió, l’escriptor aprofundeix en un altre argument que res té a veure amb els dos llibres anteriors i que això fa que sigui, fins a cert punt, una història independent.

Per acabar, només dir que Judici final queda tancat amb un final molt bonic i totalment inesperat, que res té a veure amb la trama principal que ha regit la història dels tres llibres.