LOS GIRASOLES CIEGOS

LOS GIRASOLES CIEGOS
Alberto Méndez

A vegades, sents a la ràdio que recomanen un llibre, llavors coincideixes amb algú que l’ha llegit i li ha agradat molt, trobes una crítica bona a les revistes especialitzades en literatura... tot sembla conduir-te cap a la lectura d’aquest llibre i, al final, caus a la temptació i te’l llegeixes, i t’adones que davant teu tens una perla, un d’aquells llibres que corren entre el públic gràcies al boca-orella i que delecta els lectors, sobretot, per la seva senzillesa i per la humanitat que es desprèn de la lectura. Los girasoles ciegos, d’Alberto Méndez, és una d’aquestes perles, un llibre format per quatre històries sense, aparentment, cap lligam entre elles, però totes amb un denominador comú: la guerra civil espanyola.

Tal com el defineix el propi escriptor, aquest és un llibre de derrotes, de vençuts, de quatre personatges immersos en quatre realitats ben diferents que transcorren durant els mesos immediats a la fi de la guerra civil. No semblen tenir cap connexió entre elles, però en un moment determinat de cada una de les històries es veu el lligam que mantenen i sempre, és clar, amb el rerafons de la postguerra al darrere.

Alberto Méndez també ens presenta quatre històries escrites en quatre tècniques diferents i des de perspectives diverses, on el narrador no sempre és el mateix ni res té a veure amb el dels altres relats. Juga sempre amb la ficció i la realitat, el que li atorga un aire de crònica periodística que, com ja em comentat en altres ocasions de llibres que empren la mateixa tècnica, arriben més al lector en creure-les certes o, si més no, possibles. D’altra banda, cal dir que el conjunt de les quatre narracions, al final de tot, atorguen al llibre la qualitat de novel.la sobre la immediata postguerra espanyola, dividida en diferents capítols protagonitzats per personatges que viuen situacions ben diverses.

Llibre molt recomanat per la qualitat dels relats que el composen i per la fluïdesa de la narrativa d’Alberto Méndez, dura i tendra alhora, però carregada d’un sentiment difícil d’obviar. Potser cal afegir que aquesta és la primera i única novel.la editada de l’escriptor, atès que la mort se’l va endur vuit mesos després de veure-la publicada, i que ha estat premiada per diversos guardons (fins i tot a títol pòstum) que n’avalen la qualitat literària.