ABRIL ROJO

ABRIL ROJO
Santiago Roncagliolo

Tal com vam comentar en un article anterior, el premi Alfaguara de novel·la té com a finalitat la unificació de la llengua castellana –o espanyola- que es parla a les dues bandes de l’oceà Atlàntic. Amb aquesta finalitat, l’editorial Alfaguara premia, tot sovint, novel·les d’escriptors sud-americans per tal de fer arribar a la península la literatura que es fa en els diversos països del continent sud-americà. A la darrera edició del premi Alfaguara, corresponent a l’any 2006, el guardó es va atorgar a l’escriptor peruà Santiago Roncagliolo, per la seva novel·la Abril Rojo.

Podríem catalogar Abril Rojo com una novel·la policíaca en la qual s’hi barregen elements de tot tipus de gèneres, ja que conté ingredients de terror, històrics i, fins i tot, pinzellades d’amor. Ambientada en una ciutat del Perú a l’any 2000 i durant el transcurs de Setmana Santa, l’autor ha trobat l’escenari perfecte per situar una novel·la que pretén denunciar la violència que es patia al país arran dels enfrontaments entre els militars i el grup terrorista “Sendero Luminoso”, dos sectors que tenien a la població civil aterrida pels seus atacs constants i indiscriminats.

Roncagliolo construeix la novel·la a partir d’un assassinat que ha d’investigar un fiscal adjunt, persona grisa i insignificant que no entén res que estigui fora de la norma i de la llei. A mesura que avança la història, el protagonista va creixent fins a adquirir un rol que no li correspon, però del qual no es pot escapar i que el condueix cap a un final que no preveu fins, pràcticament, la darrera línia de la novel·la. De la mateixa manera, la resta de personatges secundaris, especialment els que envolten d’una manera directa al fiscal adjunt, es descobreixen davant del lector de mica en mica fins a adoptar, també, una personalitat molt diferent a la que l’autor els havia atorgat d’entrada.

Novel·la entretinguda que conté, per un costat, un argument policíac que manté el lector enganxat al llibre i, per l’altra, una important informació històrica que, com a tal, fa esgarrifar al lector pel que té de certa. Cal afegir que Roncagliolo no estalvia detalls a l’hora de descriure escenaris macabres, sense oblidar que la majoria d’ells formen part de la història peruana.