SUITE FRANCESA

SUITE FRANCESA
Irène Némirovsky

Una amiga em va parlar amb molt entusiasme de la novel·la que us vull presentar avui en aquesta secció i, per evitar una decepció, reconec que la vaig començar a llegir amb un cert escepticisme. El cas és que haig de donar la raó a la meva amiga i agrair-li sincerament que m’hagi deixat el llibre Suite Francesa de l’escriptora russa d’ascendència jueva, Irène Némirovsky, ja que és excepcional i sacseja l’ànima de qualsevol lector. On rau el seu secret? Segurament en el fet de ser una novel·la inacabada i els motius pels quals no es va poder acabar, malgrat poder-ne conèixer el desenvolupament dels capítols següents gràcies a les notes que l’autora va deixar abans de morir assassinada en un camp de concentració nazi.

Aquest llibre està dividit en quatre parts ben diferenciades: un pròleg, curt i directe, que ens explica la vida de l’autora de la novel·la; la novel·la purament dita, de la qual només ens han arribat dos capítols dels cinc previstos; les notes de l’autora que ens aporten una idea del camí que havia de seguir l’argument; i, finalment, les cartes de l’autora al seu editor, primer, i després, del marit d’Irène Némirovsky a diverses personalitats, per conèixer la sort de l’escriptora, un cop detinguda per les autoritats nazis a França a l’any 1942.

Deixant de banda el pròleg, que descriu la biografia de l’escriptora russa d’una manera colpidora, el dos primers capítols que formaven part de la novel·la original Suite Francesa narren, per un costat, l’èxode que va patir París al juny de l’any 1940 explicat per personatges de diverses classes socials i, per tant, en unes condicions molt diferents les unes de les altres, fet que ajuda a transmetre el patiment de les persones que van fugir de la capital francesa dies abans de la invasió de les tropes alemanyes i, per l’altre, el dia a dia de la convivència entre francesos i alemanys en una població ocupada per l’Alemanya nazi entre els anys 1941 i 1942. Això significa que l’autora escrivia la novel·la en temps real i segons les seves pròpies vivències, el que es pot veure en el deix d’ingenuïtat que demostra quan parla dels alemanys i del seu pas per França, tot plegat molt lluny de la monstruositat de la qual ella mateixa i el seu marit en serien víctimes dies després d’acabar el segon capítol d’aquesta magnífica novel·la, que pretenia explicar una guerra a través dels sentiments dels seus personatges i lluny de posicionar-se en cap vessant política.

Malauradament, Irène Némirovsky va ser deportada a un camp de concentració al juliol de 1942, on va morir assassinada l’agost següent en una cambra de gas.

De totes maneres, i gràcies a la valentia de les seves dues filles i de la dona que va tenir cura de les nenes quan van detenir els seus progenitors, ens han arribat aquests dos primers capítols de Suite Francesa i les notes que Irène Némirovsky va escriure per fer-se un croquis de la trama de la novel·la i dels tres capítols previstos; per tant, aquestes notes ens transmeten com hauria estat el final de l’argument i el destí dels personatges que havia imaginat l’escriptora. Aquesta part del llibre és molt interessant perquè, normalment, és difícil tenir l’oportunitat de conèixer el mètode de treball d’un escriptor i, en aquesta ocasió, se’ns ha ofert en safata de plata.

La darrera part del llibre és, potser, la més angoixant, atès que a través de les cartes enviades per l’escriptora al seu editor i, un cop deportada al camp de concentració, pel seu marit a tants contactes com va trobar per saber on era la seva esposa, ens transmeten el patiment real d’una família jueva que es veu sotmesa a les lleis antisemites decretades pel règim nazi i, per descomptat, a la detenció i posterior assassinat del matrimoni, després d’una llarga agonia per la falta d’informació a la qual és sotmesa aquesta mateixa família, un cop desmembrada. Un testimoni únic en primera persona que crec que val la pena llegir, pel seu valor literari i històric.